Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unitat 2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Unitat 2. Mostrar tots els missatges
Literatura catalana del segle XIX
La Renaixença: Verdaguer musicat
De Al Cel
«Vull anar al Cel; per això n'he
escrit aqueixos cants d'enyorança. Lo Cel és la corona de la vida
atribulada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que
es passen en esta vall de llàgrimes. Un dia, Déu permeté que s'ennuvolàs
de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en
perill la meva existència, i tan llargues que encara duren, i Déu ajut
fins que s'acabaran. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se'm donà
sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, i, per distraure mon
cor i enteniment de les misèries d'ací baix, me posí a contemplar amb
les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palau de nostre Pare
celestial.»
Jacint Verdaguer
(Del pròleg a Al Cel, 1902)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)