La Renaixença: Verdaguer musicat



De Al Cel


«Vull anar al Cel; per això n'he escrit aqueixos cants d'enyorança. Lo Cel és la corona de la vida atribulada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que es passen en esta vall de llàgrimes. Un dia, Déu permeté que s'ennuvolàs de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en perill la meva existència, i tan llargues que encara duren, i Déu ajut fins que s'acabaran. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se'm donà sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, i, per distraure mon cor i enteniment de les misèries d'ací baix, me posí a contemplar amb les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palau de nostre Pare celestial.»

Jacint Verdaguer



(Del pròleg a Al Cel, 1902)

LA DIVERSITAT ÉS RIQUESA



LES LLENGÜES DEL MÓN


     

     


LES PRINCIPALS FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES AL MÓN




LES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES DE L'INDOEUROPEU









LES LLENGÜES ROMÀNIQUES


LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES


les varietats lingüístiques by MONTSE ROSELL

ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS

Registres
Característiques del llenguatgeTipus de textos
FormalsCulte o literariTextos molt elaborats.
Voluntat estètica. Riquesa expressiva i subjectivitat.
Figures retòriques.
Mots polisèmics.
Ús de cultismes, arcaismes i llatinismes.
Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig)
CientificotècnicLlenguatge objectiu i d’especialitat.
Lèxic precís i exacte.
Prevalen els mots monosèmics.
Evita qualsevol ambigüitat.
Ús de cultismes i neologismes.
Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics.
EstàndardVarietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe.
Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes)
Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics
No formalsCol·loquial o familiarLlenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic.
To emfàtic i exagerat.
Tendeix a la subjectivitat.
Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies
Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant)
Converses de la vida quotidiana ( a casa, amb els amics)
VulgarLlenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa.
Poca preocupació per la correcció.
Temes considerats tabú (sexe, escatologia)
Ús de mots o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs, paraulotes
Parlar de classes socials marginals amb poc estudi de la llengua.
S’usa voluntàriament quan volem transgre
dir els valors socials establerts.

LA LLENGUA CATALANA

El català és una llengua romànica de la branca occidental. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de 4 estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).

Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.



El català, llengua del present


El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:
  • És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
  • És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
  • Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
  • Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
  • És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
  • És la vuitena llengua a Internet

Marc legal

A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.

Extret de http://www.llull.cat/catala/cultura/llengua_catala.cfm


DIALECTES DEL CATALÀ 




Aquí tens un vídeo sobre del programa Caçadors de paraules que tracta de l'alguerès.

 
LLENGÜES EN CONTACTE



Avui dia, cada vegada hi ha menys persones monolingües. el multinlingüisme imposat com una necessitat dels temps actuals: cal estudiar idiomes i saber-los emprar. Un dels casos més freqüents és el bilingüisme, que pot ser individual, social o territorial.

Bèlgica:

Suïssa
 
Juga i REPASSA amb un kahoot alguns dels conceptes apresos a classe

La creació de manuscrits

Els trobadors i la lírica trobadoresca, amb Laura Borràs





Per a més INFORMACIÓ clica AQUÍ

Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII són els anomenats trobadors. El trobador no tan sols creava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual s'havia de difondre la cançó per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora, i els cançoners medievals ens han conservat un bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques.