La Renaixença: Verdaguer musicat
De Al Cel
«Vull anar al Cel; per això n'he
escrit aqueixos cants d'enyorança. Lo Cel és la corona de la vida
atribulada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que
es passen en esta vall de llàgrimes. Un dia, Déu permeté que s'ennuvolàs
de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en
perill la meva existència, i tan llargues que encara duren, i Déu ajut
fins que s'acabaran. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se'm donà
sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, i, per distraure mon
cor i enteniment de les misèries d'ací baix, me posí a contemplar amb
les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palau de nostre Pare
celestial.»
Jacint Verdaguer
(Del pròleg a Al Cel, 1902)
LA DIVERSITAT ÉS RIQUESA
LES LLENGÜES DEL MÓN
LES PRINCIPALS FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES AL MÓN
LES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES DE L'INDOEUROPEU
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
Registres
Característiques del llenguatge Tipus de textos Formals Culte o literari Textos molt elaborats.
Voluntat estètica. Riquesa expressiva i subjectivitat.
Figures retòriques.
Mots polisèmics.
Ús de cultismes, arcaismes i llatinismes. Discursos parlamentaris, textos literaris (novel·la, teatre, poesia, assaig) Cientificotècnic Llenguatge objectiu i d’especialitat.
Lèxic precís i exacte.
Prevalen els mots monosèmics.
Evita qualsevol ambigüitat.
Ús de cultismes i neologismes. Manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tècnics. Estàndard Varietat comuna de la llengua per garantir la comprensió entre tots els parlants, al marge de la procedència geogràfica, condició social, edat o sexe.
Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes) Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics No formals Col·loquial o familiar Llenguatge espontani, amb poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic.
To emfàtic i exagerat.
Tendeix a la subjectivitat.
Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies
Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant) Converses de la vida quotidiana ( a casa, amb els amics) Vulgar Llenguatge poc elaborat i allunyat de la normativa.
Poca preocupació per la correcció.
Temes considerats tabú (sexe, escatologia)
Ús de mots o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs, paraulotes Parlar de classes socials marginals amb poc estudi de la llengua.
S’usa voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts.
Registres
Voluntat estètica. Riquesa expressiva i subjectivitat.
Figures retòriques.
Mots polisèmics.
Ús de cultismes, arcaismes i llatinismes.
Lèxic precís i exacte.
Prevalen els mots monosèmics.
Evita qualsevol ambigüitat.
Ús de cultismes i neologismes.
Segueix la normativa. Rebutja formes que puguin provocar incomprensió (cultismes, arcaismes) o rebuig (vulgarismes, col·loquialismes)
To emfàtic i exagerat.
Tendeix a la subjectivitat.
Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies
Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant)
Poca preocupació per la correcció.
Temes considerats tabú (sexe, escatologia)
Ús de mots o expressions considerades grolleres, mots malsonants: renecs, paraulotes
S’usa voluntàriament quan volem transgredir els valors socials establerts.
LA LLENGUA CATALANA
El català és una llengua romànica de la branca occidental. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de 4 estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).
Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.
El català, llengua del present
El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:
- És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
- És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
- Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
- Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
- És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
- És la vuitena llengua a Internet
Marc legal
A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.
Extret de http://www.llull.cat/catala/cultura/llengua_catala.cfm
El català és una llengua romànica de la branca occidental. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de 4 estats europeus: Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia), França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).
Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.
El català, llengua del present
El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:
- És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
- És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
- Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
- Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
- És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
- És la vuitena llengua a Internet
Marc legal
A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.
Extret de http://www.llull.cat/catala/cultura/llengua_catala.cfm
DIALECTES DEL CATALÀ
Aquí tens un vídeo sobre del programa Caçadors de paraules que tracta de l'alguerès.
LLENGÜES EN CONTACTE
Avui dia, cada vegada hi ha menys persones monolingües. el multinlingüisme imposat com una necessitat dels temps actuals: cal estudiar idiomes i saber-los emprar. Un dels casos més freqüents és el bilingüisme, que pot ser individual, social o territorial.
Bèlgica:
Suïssa
Bèlgica:
Juga i REPASSA amb un kahoot alguns dels conceptes apresos a classe
Els trobadors i la lírica trobadoresca, amb Laura Borràs
Per a més INFORMACIÓ clica AQUÍ
Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII són els anomenats trobadors. El trobador no tan sols creava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual s'havia de difondre la cançó per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora, i els cançoners medievals ens han conservat un bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)